Tornant a casa
Obro els meus ulls
cansats, plens de son
se sent un blues amable de fons.
Hi ha gent que escriu
hi ha gent que llegeix
hi ha gent que dorm
quantes vides que es creuen
ni que sigui un segon.
I aquí estic lluny i sol
i no sé si ho he triat
i conscient que és part d'un tot
avui no em sento afortunat.
Però tinc molt de temps
i com diu aquell tot canviarà
quants rellotges que s'aturen
ni que sigui un instant.
La vida és tota feta de llum però pots caure en un pou
és com un laberint que no puc explicar, que no sé desxifrar.
I hi ha qui diu que el destí està fixat
també hi ha els que diuen que tot són casualitats.
Sortiré al carrer i ho miraré d'esbrinar
quanta bellesa que hi ha també en aquesta ciutat.
La vida és tota feta de llum, però pots caure en un pou
és com un laberint que no puc explicar però que no cal estudiar
perquè quan et trobes amb algú pots reinventar-te de nou
i ara vull tornar, tornaré a casa, tornaré a començar.
Obro els meus ulls
cansats, plens de son
se sent un blues amable de fons.
Writer/s: Martí Soriano
