Tornar a començar
Carrers plens, sense persones,
que recorden temps passats
d'alegria i de tristesa
de la bruta societat.
Però no hi ha humanitat
quan vos mire al passar
encegats per un sistema
que ens condemna a ser iguals.
No hi ha lloc on amagar
les misèries que hem trobat
buscant entre les runes
tot allò que ens ha mancat.
Ja ha arribat el moment.
Cal mirar enrere.
Per tornar a començar.
Per ser com som.
Per no canviar,
i no ser un joguet que jau als peus
d'un escenari privat d'interrogants.
Si el llenguatge del meu cos
està escrit amb les cicatrius
que habiten en mi,
cada trinxera a la pell
serà un mot del que ara som.
Cal mirar enrere.
Per voler somiar
vaig caure en un precipici,
en adonar-me que ser u mateix no és fàcil,
però el joc d'imitar ja no m'ompli,
perquè la felicitat que busque no es tàctil.
Si per mi fóra
ocultaria tots els meus temors sota la sorra.
En un món malalt
si xafes asfalt,
cal ancorar-se i no tirar-se per la borda.
I a mi no em preocupa
qui ja no em suporta,
doncs la porta de ma vida està oberta,
en una casa okupa
no per a tots apta,
on la classe social no està encoberta.
Només som formigues en aquesta jungla,
on l'hivern és el sistema que ens tortura,
i si ens volen amargats i amb la cara llarga,
somriurem, perquè la porten clara.
Writer/s: Victor Vidal Torró,Traficants de Sucre