Tota la culpa
Espereu-me els hi vaig dir,però la vida no t'espera,
el temps no es para,vivint en un ultimàtum,pell d'iguana,ah!
i vindrà la mort,com vols que no ho recordi
si la tinc sempre present? memento mori.
Ho capto tot com estafa en una metàfora,
l'esponja molla de vinagre per les nafres,ha,
vaig aportar-ho tot i encara espero el canvi,
ja m'hauré tret el cinturó abans que m'estampi.
Inseguretat,dubte,però em considero un rètor,
la vida desgasta molt,necessito aquest ritu,
ja no prometo,altes dosis de potassi,
imagina't que les pupil·les parlessin.
No crec en misses,un altre dia gris,
impossible sortir bé de tot aquest abús,
perdo la gana,el pes i les bones maneres,
situació d'inestabilitat,però la culpa és meva.
Inseguretat i dubte,
jo en tinc tota la culpa,
l'última nota amb l'última gota,
jo en tinc tota la culpa,tota.
Abans sempre tenia algú,avui no hi ha ningú,
mantenint distàncies com la iguana Oberlus,
serà difícil redactar-me un diagnòstic,
guardo la gran boira de Londres als bronquis.
Ofereixo a l'exterior reflexionada realitat i
ràfegues de sentimentalismes entre electricity
que em permeten camuflar molts odis,
tot i que allà fora no són capaços de transcriure aquests codis.
Cru com la vivisecció d'una rata,
ni violència gratuïta ni rap de corbata,aah,
despertar és morir,look at my feelings,
no a mi, em banyo en aigües de Nova Delhi.
Allò que havia trobat no era la pau ni molt menys,
faig un altre glop de cicuta amb sang als punys
i confonc l'última gota amb l'última nota,
abandonament,decepció,derrota.
Inseguretat i dubte,
jo en tinc tota la culpa,
l'última nota amb l'última gota,
jo en tinc tota la culpa,tota.
