Tot el que sabem
Ahir et feia por perdre tot allò que no tenies i ara fuig de tu tot el que ara et sobra. Ara ja saps de memòria tot allò que mai ens diuen, i ha arribat l'hora de dir tot el que sabem. Però ara no em preguntis per què hi ha tanta indiferència al carrer,
ara no em preguntis què mou el món, cal pensar que encara és la gent. Ara que has vist les cadenes que arrossegues, si et condemnes, a posar preu a cada un dels teus somnis.
Ara ja saps que les ombres, que projecten les pantalles, enlluernen i ensordeixen la veu interior. Però ara no em preguntis per què hi ha tanta indiferència al carrer, ara no em preguntis què mou el món, cal pensar que encara és la gent.
