Tristesa

Joan Colomo

recordo els moments
d’immensitat
un aroma intens
que em duu al passat

als meus dits
la teva olor
has deixat un buit
és la meva tardor

i les hores ara passen volant
i els somnis esdevenen neguit
una boira que em glaça la sang
és un gebre que omple les nits

i ara ja no
puc evitar
pensar en la raó
per la que vas marxar

vull tornar
a sentir
la intensitat
del teu elixir

i les hores ara passen volant
i els somnis esdevenen neguit
una boira que em glaça la sang
és un gebre que omple les nits

i l'absència envaeix tot l'espai
la matèria es transforma en no-res
i ara sé que no tornaràs mai
a un forat m'has empès
i amb un crit d'esglai
i em transformo en no-res
ja no tornaràs mai