TV, cervell i llengua
Els meus ulls s'embruten tot seguit
quan et veig parlar per el televisió
i et sento dir paraules tan boniques
que no sé com tens el valor
de parlar-me d'amor, de convivència,
de llibertat... De llibertat,
d'ecologia i ensenyança
i fins i tot em dius
el que ha de ser la veritat.
No sé si ets frare o ets ministre,
o si ets un rei o un gran ninot
que balla al so d'una trompeta.
Però això, amic meu, a mi se me'n fot
perquè et diré que ara és de dia
i no sóc l'únic que veu el Sol.
I com que tinc cervell i llengua
no em manca que em diguis
el que he de fer
ni el que és bo per mi.
Writer/s: Salvador Goñi/ Marko Zaragoza
