Tu no ets ningú
Els teus ho diuen tot
els teus ulls no diuen res
vas buscant sempre el present
i és el present dels demés.
No saps on vas
no saps què fas.
Els mous pel que creus que és nou
i no saps bé si et commou
ens vols fer creure que ho tens tot
i mai sabràs si ets tu i prou.
Tot ocell volarà sol
i tu no aixecaràs el vol.
I algú es creurà que ets el primer
i tu saps que estàs al carrer com un més
sempre inventant-te qui sap què
per arribar a soci del mes del cafè.
I quan la vida et faci mal
veuràs que no t'has fet prou gran.
Cada dia et vas fent vell
i no has trobat el teu vaixell
sigues tu, no busquis més
només tu saps el què tens.
I quan la llum et cegui els ulls
potser hi veus més enllà del fum
hauràs viscut en un món perdut
on tu no hauràs estat ningú.
No saps on vas
no saps què fas.
Tot ocell volarà sol
i tu no aixecaràs el vol.
Writer/s: Martí Soriano
