Última pregària/ Món etern
em rendeixo als teus peus, oh pervenir!
no puc arrecerar-me sota cap més branca.
Ja no queda cap racó on hi càpiga
la poca força que em queda.
On guardar-la i aferrar-la
s’esvaeix com la pols sobre el prestatge
em rendeixo a les teves mans, de qui sinó, desig?
no puc fer més que seguir aquesta fe a no sé què.
esperant que no caigui cap llamp
i em deixi estabornit
sobre un esbarzer.
