Turbina
Les persones s’han mogut;
avui fa un dia de pluja estival,
però no, no s’han mullat: s’han quedat tancats a dalt.
Qui sap quan sortiran al terrat?
I jo t’he dit: “Mira al terrat”, i tu m’has dit: “Mira allà dalt”,
i jo t’he dit: “Ara obriran”, i tu m’has dit: “Ja tancaran”,
i jo t’he dit: “Quanta aigua cau!”, i tu m’has dit: “No n’hi ha per tant!”,
i jo t’he mirat els ulls blaus, i tu has mirat el terrat.
Les persones s’han despertat,
un raig de sol travessa el fons del mar,
però no, no s’han vestit: s’han quedat a dins del llit.
Qui sap quan aniran a dormir?
I jo t’he dit: “Mira allà, al mar”, i tu m’has dit: “Mira allà dalt”,
i jo t’he dit: “Ara sortiran”, i tu m’has dit: “S’hi quedaran”,
i jo t’he dit: “Quin sol que fa!”, i tu m’has dit que ja plourà,
i jo t’he mirat els ulls verds i tu has mirat el mar.
I jo t’he dit: “Anem a sopar?”, i tu m’has dit: “Em vaig a dutxar”,
i jo t’he dit: “Es farà tard...”, i tu m’has dit: “Encara és aviat”,
i jo t’he dit: “Ja t’ho faràs”, i tu m’has dit: “Vés a pastar!”,
i jo t’he mirat els ulls blaus i ens hem dit: “Anem al terrat”.
