Ulls oberts
Fico el sucre al cafè i amb la cullereta faig palanca.
Aixeco la parpella: ja he obert un ull.
Obro l'aixeta, em mullo, primer els peus: ja he obert l'altre l'ull. Déu meu quin fred que fa!
Serà millor estirar-se, nu sota la colxa amb
Petroni al costat.
Em mullo la panxa i després em mullo els peus: ja he obert els dos ulls.
Ja he obert els dos ulls per mirar-te a tu. A tu!
De jove només tenia futur i ara només tinc paraules.
Vaig pensar que podia estimar-te.
Addicte a la desolació de les barres mullades.
Vaig pensar que podria estimar-te.
Per fora dec semblar un imbècil i per dintre ho sóc.
Vaig pensar que podria estimar-te.
Em mullo la panxa i després em mullo els peus: ja he obert els dos ulls. ja he obert els dos ulls.
Ja he obert els dos ulls.
Writer/s: Ramon Faura Coll
