Una mica de força
De nens volíem comprendre cada paraula, ara creiem que ho sabem
tot, com si poguéssim viure sense dubtes. Ja no esperem la veritat, no hi ha cel ni infern;
aleshores, per què plorem, si les llàgrimes s'assequen tan de pressa? Tot s'ha perdut, els bons
temps no tornaran; au, dóna'm una mica de forca, vols? Quan érem més joves no temíem res,
la sang era ben neta dins dels nostres cors i la llum ens brillava blanca als ulls. Ara ja tant se'ns
en dóna el món, potser la Terra ens fa d'infern; aleshores, per què somiem, si |'amor s'acaba
tan aviat? Tot s'ha perdut, els bons temps no tomaran; au, dóna'm una mica de forca, vols?
Tot s'ha perdut, els bons temps no tomaran; només tu em pots ajudar a posar-me dempeus.
Writer/s: Jordi Boixadós
