Una nit a la ciutat

Ia Clua

No sóc més que el meu retrat
penjat al fred
ombra d'un món fet de nit
tren sense un destí segur
un dia d'hivern amb pluja.

Digue'm, què és de mi?

Sobrevisc a un somni rar
on sóc on?

Deixa'm ser al teu costat
deixa que parlem tu i jo
no hi ha res millor
deixa que arribi el matí.

Deixa'm fer deixa'm ser
que el sol cremi.

No sóc més que el meu retrat
en un carrer
caminant per la immensa ciutat
que obre els llums que em deixa ser com sóc
un passeig tranquil.

On ets?

Vine a ser com jo
vine amb mi a veure els llums
sobreviu.