Uña, carn e llebre
Una grande i libre es deia el llibre d'en José
El va presentar en aquell congrés dels Fontboté
Membres del jurat es van quedar bocabadats
Ja que aquella era una obra mestra i l’havien de “premiar”
-Van ocasionar-me talls profunds arreu del cos!
- Van restar curant-me i quan ja estava hi van tornar!
En José pensava en arreglar-ho i viure net
Va córrer als jutjats va canviar Jose per Josep
Va saltar per la finestra per obrir-se el cap i va aconseguir
el seu propòsit i ara de memòria al cap cap.
Ara diu bon dia, maduixera i el coixí
Ja no recorda el buenos días, la fresera i almohadón
No tenia cames però el seu record espanyol havia passat
A la història i ara sabia dir col.
- I ara torno a tenir força!
- I ara brilla el sol!
- Em sento més viu que mai!
- Hola ocellets al cel!
- Ara puc omplir els pulmons de l’aire fresc que corre em sento alliberat del tot d’aquell horror
- Ara reconec els meus errors i em felicito exemplifico els meus monyons en reunions
