Una parella
Horabaixa sol ponent
quan la lluna és sortit
passejant es veu venir
una parella.
Agafats com dos ninets
es prometen gran amor,
mes ells saben que aquest
món no els ajuda.
Ell no té res que donar,
és tan pobre: només té
el seu cor per estimar
i una vida per viure.
Mes pensen que prest tendran
el que tothom pot tenir
llavors es casaran
sense patir.
Ella sap que no tendrà
moltes coses que lluir,
mes sap que ell l'estimarà
amb follia mentre visqui.
El tacte de una pell tendra,
una mirada eterna,
abraçada d'innocència
dos en un.
Un cel ple de llum espera,
una eterna primavera,
un t'estim a totes hores,
una rosa, un poema.
Seguiran el seu passeig
com un dia qualsevol
i veuran que en sortir
el sol tot canviï.
Writer/s: Toni Roig