Una pàtria indispensable
El teu rostre entre els llençols
el teu sabor
les teues mans
el trist gemec
de l'aire en el carrer
de les naus de l'estació
Tu ets la pàtria indispensable
pels teus llavis caic
per un abisme
en una tempesta
el vent m'arrossega pel teu front
mentre et pose el teu anell
Hi ha un animal menut
que juga en el teu ventre
el contemplem
mentre s'obri
la ferida enlluernant
com una flor de Sant Joan
Mossegaré els teus dits
el teu cos m'espera
i els teus ulls
resten amagats
gaudint de l'èxtasi previst
de fredor en els teus pits
La fusta del llit està cansada
nosaltres seguim
tranquil·lament
ens besem
i sentim com una alegria
i ens prometem que hi tornarem
i ens prometem que hi tornarem.
Writer/s: Francesc Pedroche
