Una tristesa
És ben poc
és ben lleu
el que tu saps de la meua set
saps el gest i la nit
estos núvols que m'omplin el pit
els silencis del meu ser
la tristesa que obri el meu plany
el meu dol i la clau
de la porta pintada de blau fosc.
És ben poc el que saps
i afirmes que em coneixes:
una oasi enmig del desert!
No passe la clau a la porta
del meu cor
però tu no hi entres més.
És ben poc
és ben lleu
el que jo sé de la teua set
sé el teu gest i la nit
eixos núvols que t'omplin el pit
els silencis del teu ser
la tristesa que obri el teu plany
el teu dol i la clau
de la porta pintada de blau fosc.
És ben poc el que sé
i afirme que et conec:
un oasi enmig del desert!
No passes la clau a la porta
del teu cor
però jo no hi entre més.
Writer/s: Lluís Vicent
