Una nit a Xàtiva

Lluís Vicent

La ciutat per la nit
no escatima
en regalar perversions i desig
els seus ulls de neó
em convida
la pupil.la dilatada del retorn
En els pubs
hi ha la gent
què deambula, farta d'esperar
l'ansietat
que se sent
cocaïna trencant el mirall.

Vaig tancant pubs
oblidant petits pesars
vaig entrant a nous
recordant les il·lusions
fins al matí
quan eix el sol
indiscret i assassí
del beneplàcit de la nit.

L'únic Déu en que crec
els tres versos
de la dona impossible que veig
l'addicció als seus ulls
i al seus besos
dependència del seus malucs
Què en farem!
Soc així!
Crec que jo ja no tinc cap remei
Què en farem!
Amb els vicis
Són humans i jo soc massa humà.

Els fanals dels carrers
s'emmirallen
amb estrelles d'aquest firmament
esta nit desbocada
cavalca
a través dels carrers i del temps.
I al final
no hi ha pa
tant si dorms sol com acompanyat
l'endemà
soledat
l'accessori de modernitat.