Una semana
A les deu del matí
de dilluns fins a diumenge
amb la teva companyia
jo bevia cafè amb llet,
me'n record del teu somriure
i el blanc de la teva cara
i la primera besada
era el desig d'un bon dia.
Els teus ulls com dues fonts
guardaven aigües tranquil·les
i el sol que entrava pels vidres
dins ells dos volia beure,
allà enmig de la terrassa
la gran estora de neu
blanquejava l'entorn teu
fet de somnis i d'encisos.
Dues guitarres sonaven
portadores d'un mar blau
elles mateixes te deien
amb les seves melodies,
que estaven enamorades
i geloses de tothom
restaven tristes i soles
quan tu em deies adéu.
Sé que és poc una setmana
sé que és poc el nostre temps
poc tot el que dic,
poc tot el que sé,
sé que tu estàs molt enfora
que més et podria dir?
sé que vaig arribar ahir
sé que t'enyor a tota hora.
Són les deu, no hi ha ningú
camina feixuc el dia
la guitarra està en repòs
i sols vol sonar per a tu,
i la màquina d'escriure
va agafant el toc de baula
pareix que cada paraula
vagi canviant de so.
I davant de mi compareix
tot això que escric ara
l'energia acumulada
fa possible la cançó.
Tanc els ulls... No hi ha
distància
t'atanses i et puc tocar
sé que si em poso a cantar
et tindré devora mi.
Just llavors seran les deu
de dilluns fins el diumenge
sé que el tornaré a besar
i et desitjaré un bon dia,
i miraré el teu mirar
veure l'estora de neu
el blanc de la teva cara
i el record del teu somriure.
Writer/s: Toni Morlà
