Un diable sobre rodes
caminant pel pas de cebra
va topar amb la finestreta d’un peugot
conduit per una mossa tota rosa
i més bonica que un sol
i per poc no se’l emporta el vespino
que un idiota havia trucat
al instant va quedar enamorat
quan tornava cap a casa
abans d’arribar a la plaça de l’esglesia
va tornar-se-la a trobar
al peu d’un caixer automàtic
va intentar fer-se el simpàtic
dient coses, és parlar per no callar
però en haver tret els diners
ella el mirà de fit a fit i va fer un gest
dient: perdona he de marxar
mentre que ella s’allunyava
va notar que li vessava aigua salada
dels seus ulls. devia plorar
un grinyolar de rodes
li va recordar la veritat
i és que totes les dones
saben com deixar-te destrossat
ella va recollir un paio
a prop del casal dels iaios a les cinc
era el típic tarambana
amb uns pantalons de pana i un abric
per desgràcia algunes noies
quan se saben tant cofoies són fatals
són perilloses, són letals.
i abord del peugeot va córrer
un diable sobre rodes , va deixar-lo
enmig d’un gran núvol de pols
i ara cada pas de cebra
li recorda aquella nena despiatada
que li havia trencat el cor.
a bord d’un peugeot va córrer
un diable sobre rodes fugint d’ell
però és concient d’un fet exacte:
com no va signar cap pacte
es farà vell
