Un dia més

Rock Gaià

Un altre dia veus sortir el sol,
el poble es fa petit darrere teu.
Les pedres del camí ja no et fan mal,
ni els arbres del costat t'espantaran.

I cap al migdia sota d'un garrofer,
una arengada i un tros de pa.
Un glop de vi una migdiada,
apartant les mosques amb una mà.

Els records de la infantesa
jugant sols per dins el cap.
Aprenent a portar el carro
per la plaça principal.

Mai més serà igual
el temps passa volant.
Potser serà millor,
somniar amb el passat.

I al vespre cap a casa,
dues mirades vora el foc-
Unes fregues a l'esquena,
pel dolor.

Un altre dia veus sortir el sol,
cinquanta-dos anys han estat no res.
Els carrers estrets i al final una font,
enfilant un camí sense retorn.

I la dona fa el sopar,
només serà per dos.
Tots els fills casats a fora,
i dels néts no sap el nom.

Mai més serà igual,
el temps passa volant.
Potser serà millor,
somniar amb el passat.