Un mort suprem
Què et fa pensar que tu ets teu? Què avui faràs el que avui vols? Que el que avui vols, ho vols voler? Que és cosa teva ser com ets?
La tempesta fa picar les portes. La companyia està de dol. Mires com em porta l’aigua. Mires com sura el meu cos.
[naixement]:
El pitjor crit és el crit arrencat pel metge que t’estira; hauràs de creuar el cony entre els esgarips de ta mare. Ennuegat crit. Ressò i rajoles blanques. Quiròfan gèlid. Qui voldria sortir? Qui voldria patir?
[mort]:
M’estic morint i no diu res. Les fotos s’esborren, els records se’n van. M’estic morint i continues menjant. Apartes els pèsols, t’acabes la carn. M’estic morint i no diu res perquè tu també t’estàs morint. M’estic morint i no diu res. Continues xiulant com si res no es perdés. Un mort suprem...
