Uralita
Si les corbates t'amarguen els dies de sol, apaga'm abans que arribi el hook, ah?
perquè és d'una altra època,
jo torno a casa amb les cames esquinçades els dimecres i comptant llambordes,
podria recitar-te-les per ordre però em miren persones
i em costa que flipes concentrar-me.
No saben que porto armes, no sé si porto armes,
però tremolo quan passo pel costat de les portuàries
per si un ca, vigilo que no em caiguin de les conques,
m'aguanto la ronca.
Sobretot és com quan se'm desencaixa la face,
l'ànima té record, no la menyspreïs,
el meu cos buit d'empremtes dactilars,
carregat de pols i talls de s...sílex.
Recito misses al reflex sol com un homeless,
la mirada amfíbia perquè mai no vaig de compres,
camino en contra d'una gasolinera abandonada amb tota la cara d'estafa,
la garrafa buida després de quaranta xàfecs.
Uralita, uralita.
Uralita, ura...
Reso perquè... no sé si aquest...
sol és el que em pertoca, el correct,
ho demano si cal a la quarta paret,
intercepta'm en hectàrees
plenes de pesta on tot s'acaba, m'hi porten en cotxe.
Estàvem en una mena de... inventant-nos paraïsos
amb les veus amb les formes... homes que aplicaven quiromància
i nosaltres dèiem que tornaríem a casa, tornaria a casa.
Però no vindran les provisions si marxes del refugi,
per molt que fugis, encara que les busquis
després. Ni les navalles, ni les gotes, ni les car- ni les cares.
Deien que les escates eren dures, no eren homes de pel·lícules,
eren homes de naufragis i de mal d'altures,
em veien venir mentre em comprovava les costures, word up.
Drakir a.k.a. Nu Drama, festes paganes,
càntics que no quadren al pentagrama,
el dinar d'ahir a la selva asfaltada,
uralita conglomerada.
