Vaig i vinc

Entregirats

Vaig i vinc de la carena, de la terra on jo visc,
vaig i vinc de la muntanya on tothom vol arribar.
Vaig i vinc de les contrades, de les cases de les fades,
vaig i vinc de la muntanya on tothom vol arribar.
Que bonic és ser tant jove sense plans ni obligacions,
quin plaer és poder viure quasi sempre amb un somriure.
Ser feliç amb infimeses com fa sentir llençols nets,
vull seguir sent una espurna del temps i la immensitat.
No podré tornar a sentir aquell aire tant madur,
Ni tornar a viure rialles en les que no em podia parar
Mil records afloren amb vida tot tornant a omplir el meu cor
Des d'aquí ja no puc viure tot passat amb un instant

I jo m'omplo de nostàlgia penso amb tot allò passat
però ara penso en el futur intentant un gran comiat
i jo m'omplo de nostàlgia penso amb tot allò passat
però ara estic en el futur tot ha passat amb un instant.