Vaig perseguir tots els mars

La Tieta

Fa temps que crido en va el teu nom,
fa temps que et busco pero no hi ets,
son tantes nits darrera teu,
son tantes places caminant.

Del teu moment vas disposar,
jo t’admirava a cada instant,
estels seguia rera teu, mentre volaven ben alçats.

És que no ho veus que ho he intentat,
Però d’aquest somni he despertat.

Vaig perseguir tots els mars,
vaig passar nits al desert,
vaig caminar tremolant,
vaig voler morir dins teu.

I ara cridem al vent,
és que no hem vist que ha volat,
la flor que enmig del desert,
les nostres mans van deixar.

Vaig perseguir tots els mars,
vaig passar nits al desert,
vaig caminar tremolant,
vaig voler morir dins teu.

I ara cridem al vent
pretenent recuperar
la primavera que el temps
ha convertit en hivern.

Sota la pluja t’he plorat,
perdent la veu darrera teu,
el teu silenci es feia etern,
desperta en nits sense final.

I ara ja em tornes a trucar,
tornes i em parles sense més,
però que no veus que el nostre temps,
perdut en somnis va quedar.

És que no ho veus que ho he intentat,
però d’aquest somni he despertat.

Vaig perseguir tots els mars,
vaig passar nits al desert,
vaig caminar tremolant,
vaig voler morir dins teu.

I ara cridem al vent,
és que no hem vist que ha volat
la flor que enmig del desert
les nostres mans van deixar

Vaig perseguir tots els mars,
vaig passar nits al desert,
vaig caminar tremolant,
vaig voler morir dins teu.
I ara cridem al vent
pretenent recuperar
la primavera que el temps
ha convertit en hivern.

És que no ho veus que ho he intentat,
però d’aquest somni he despertat.

És que no ho veus que ho he intentat,
que el meu cor tu t’has emportat.