Vals de Sant Martí

Les Violines

La nit embolcalla la vall

I allibera en el cel la lluïssor

De llunyanes estrelles,

Les boires vermelles

S'esvaneixen a l'horitzó.

Ombres bellugadisses

Fan cruixir les bardisses

Suau me n'arriba l'olor.

Al bosc han anat arribant
Provenint de mil i un indrets

Tots aquells personatges

Amb llurs maquillatges

Sorgits com del fons d'un barret.

I en cada clariana

N'han fet una rotllana

I ha començat el banquet.

Hi ha nimfes, sàtirs, bruixots.

Hi ha diables. També hi ha gegants.

Hi ha follets de cent menes.

Centaures, sirenes,

Serpents de set caps, dracs i nans.

Han 'nat aparellant-se

Ballant la contradansa

Tot agafant-se les mans.

Trenc d'alba, fresqueja a la vall,

Rauen agemolits els conills,

Dels vapors dels beuratges

Se'n van les imatges,

S'esmunyen monstres i perills.

Amor no et moguis gaire,

Que no es perdes el flaire,

Dorm amb la cançó dels grills.