Venus
Has escapat del capoll i què et queda per fer? T'han donat ales però no tens fibló.
Segueixo sent jo el que crido, siguem sent nosaltres els que volem.
No tens braços, no tens mans, no tens vida.
Per observar i ser observada.
Segueixes prenent el te, segueixes cuidant als nens, el teu cabell segueix sent tant llarg, segueixes portant el corsette.
Tot aquest temps protegint la crisàlide i m'he adonat que els teus ulls son daurats: preciosos però cecs.
Writer/s: Aitor Nieve
