Vermuts i a la gàbia
Una cortina de fum no em deixa veure l'enemic, al fons de tot.
Enclavat dins l'espiral del dia a dia, ben fart de punts i seguits.
Busco la nit, la salvació.
Busco un lloc on caure mort.
No n'hi ha prou amb bones intencions quan només som carn de canó.
Vermuts i a la gàbia, qui gemega ja ha begut.
Avui em bec els crits de ràbia, demà els escopiré al futur.
La llum de la lluna em recorda que estic viu, però avui em bec els crits de ràbia.
Sempre ens queda una nit més per trair el subconscient, una nit més per fugir i fer un viatge amb la ment.
Writer/s: Llacuna
