Vesprades perdudes
Vesprades perdudes pensant
que hiverns que hui recorde tant no tornaran,
no tornaran.
La pluja cau sobre el terrat,
gotes tristes que al costat m'acompanyaran,
m'acompanyaran.
Estic sense saber que passa fora,
tan sols escolte la tempesta,
deixa'm escapar.
El fred em mussita en veu baixa:
“aguanta un poc més que prompte passa”,
no és de veritat.
Vesprades perdudes mirant
imatges atrapades dintre del meu mirall,
del meu mirall.
Les hores del rellotge avancen
i a les mans tota una història per començar,
per començar.
Estic sense saber que passa fora...
Són les vesprades que dubte tancat a casa,
són les vesprades vençudes a una nit llarga,
són les vesprades perdudes.
