Vestida de pena
He inundat el meu cor de pena
i no se com sortir-me del pou
d'autocompassió i melangia,
de plor de l'ànima, sense control.
Sempre perseguida per un resplendor que és mort,
sempre temerosa de l'eterna soledat.
Sísmiques fuetades tomben somnis i il·lusions,
la tristor inunda els bells temps,
dissolta en el vent,
vestida de pena.
Ombres tenebroses venen de temps passats,
cuirasses trencades i ferides al cap.
Encara sagno gota a gota el dolor
que dins meu viu i regna, sense consol.
Sempre perseguida per un resplendor que és mort,
sempre temerosa de l'eterna soledat.
Sísmiques fuetades tomben somnis i il·lusions,
la tristor inunda els bells temps,
dissolta en el vent,
vestida de pena.
