Veritat
El problema del sotmetiment
potser siga que provoque el mal vici
de que qui té l'anim d'enganyar,
sempre trobe algú a qui enganyar.
Maquiavello va ser qui ho va dir,
maquiavèl·lica és l'actitud de controlar
tota neurona en moviment,
tot pensament que prèviament no hagen pensat.
Culpabilitat, exculpació,
ni una ni l'altra o bé les dues
determinen la responsabilitat
d'un poble que aclame als opressors.
Les masses no són pas innocents,
qui ha volgut, ha tingut ull crític
i ha deixat de ser aquell peix mort,
aquell peix que es deixa arrossegar pel corrent.
Però si el peix és mort, algú l'hagut d'aturar el cor.
Canvis de valors, el què abans era dolent, ara és bo.
ja ho deia Platon:"Res no hi ha més injust,
que sense ser-ho, semblar que algú és just"
Perquè quan un poble és difícil de conduir,
això pot ser perquè potser sap massa.
Per ignorància o per ingenuïtat,
molts no saben el què significa "llibertat",
no, no, ni de pensament ni d'opinió,
que l'opinió pot no ser més que un eco.
Moltes cares de felicitat,
moltes cares de satisfacció,
però no és més que la felicitat
d'un borratxo al costat d'un sobri.
Viure al món de la realitat
suposa un sacrifici i molt de compromís,
significa saber que un somriure
potser no era tan sincer com ho semblava.
Ganes de canviar la irrealitat,
ganes de que no es riguen de tu,
ganes de sentir-te com un au
que sobrevola un camp de gàbies.
Trencar les barreres que segresten les ideologies
i sentir que penses i rebutges mentides pactades.
Les idees, quan penetren en les masses, arriben a ser una força material,
i és que quan un poble arribe a canviar el món, això pot ser perquè potser sap prou.
Writer/s: Alabaix
