Ves per on!
Devora el meu carrer hi viu un captaire.
La seva flaira indica que és allà
T’explica amb la convicció d’un sastre
i la braó d’un bon soldat
que ell n’era el xef d’un restaurant de pasta
a la zona més carca de Rubí.
Però un dimarts una visió el col·lapsa
i capgira el seu destí.
Diu que hem vingut al món a fer-hi el préssec.
“Per més que ens hi esforcem no sabrem res del cert.”
Diu que és astut el qui camina alegre
i tan estúpid l’univers!
I ara balla, balla, balla amb els “quillos” de la plaça
i ara imita un cordovès,
ara et gires i no hi és.
Ha condemnat el seu passat,
ha abandonat tot el que havia estimat.
I un dolç record vol aturar-li el pols però...
De sobte, ves per on, en un costat del pont
se li apareix mossèn Ramón.
I passa un tren de vapor en un paisatge misteriós
i passa un nen fent bombolles de colors.
Bombolles de colors.
Writer/s: Roger Margarit
