Viatges
Un calaix tancat, mig ennegrit.
Una clau que penja dia i nit.
A la taula una nota on hi diu:
“Truca’m quan et fallin les forces.”
Aquell matí tot era tan igual
després d’estimar-nos sense presses.
La sorpresa va ser en despertar,
quan ja no hi eres;
fent d’aquella frase el teu comiat!
Descobriràs racons oblidats,
t’enfrontaràs amb mil gegants.
Viuràs de prop la soledat,
però sabràs tirar endavant.
Com qui va a contracorrent
buscant l’espai on trobar la calma,
m’han envaït contradiccions a cada passa,
i ara tot em sembla molt més clar!
Descobriràs racons oblidats, t
’enfrontaràs amb mil gegants.
Viuràs de prop la soledat,
però sabràs tirar endavant.
I guardat al fons d’aquell calaix
hi ha una foto de l’últim viatge.
I al darrere una nota on hi diu:
“De tots, tu ets el millor paisatge.”
Descobriràs racons oblidats, t
’enfrontaràs amb mil gegants.
Viuràs de prop la soledat,
però sabràs tirar endavant.
I arribaràs sense avisar,
no em creuré tenir-te al davant.
T’abraçaré, m’abraçaràs;
tot tan nou i tan igual.
