Vidents
En aquella sala fosca vaig entrar,
pacient rere la trampa, sempre esperant.
Amb les cartes sobre la taula,
vaig seure al seu davant.
El "tio" em va agafar la mà:
"Vols saber la veritat
del que et passarà?"
I jo tan innocent vaig acceptar.
Amors i feines va anunciar,
amb els somnis fa i desfà.
Vil titellaire, vol jugar,
creu que a tots podrà enganyar.
No és veritat,
m’has estafat,
jo no sé perquè he pagat.
La veritat
del què em passarà
la forjaré a cada instant.
Perversa ment de llengua ardent:
"Està escrit, i així serà."
Intimidant el pensament,
l'aparença es va esfumar.
