Vigilia
No viurem als escombraires
Ni ens disparem al cap
Si ens tanqueu a dins la gàbia
L’obrirem a cops de llibertat
No viurem sense somriures
Ni els nostres ni dels que vindran
Si ens nugueu als vostres bancs
No deixarem mai de lluitar
No menjarem pa tacat de sang
Cremarem els palaus d’hivern
Si el mercat mundial ens esclavitza
No hi haurà descans
No deixarem que mai s’escolte
Un crit als nostres oceans
Mentre hi haga pena i rabia
Pera vosaltres no hi haurà dema
Han creat el seu exèrcit personal
De gent sense cor
Que ha oblidat per què lluitar
Per a escapar d’aquesta presó
Per a combatre pel dema
Obrir els ulls i despertar
Hi ha que sortir del nostre malson
Açò s’ha d’acabar
El foc és imminent
Si vens amb mi donam la mà
Com una onada ens alça
