Vida
Per un camí d’estrelles damunt la mar
amb sabatetes noves va caminant.
Replegant les monedes d’argent i sal.
Camina que camina, arriba la son.
S’ha adormit als meus braços, ai, quina pau.
La lluna minva i minva i mira l’infant
es fa una medalleta i li cau al coll.
Deixa-li-la al teu nino no li fa mal.
Prompte vindran i la necessitarà.
Per un camí d’estrelles damunt la mar
vénen les coses bones i altres doldran.
Tremolen els coralls, l’aigua està glaçàda
perquè el camí… s’està esborrant
i fugen de la vora els peixets de sal.
No volen ja jugar, potser s’han cansat
o fugen de les ombres d’el negre corb.
El meu xiquet té les manetes de gel,
i un filet d’alé, serà que vol llet?
Qui batega i colpeja el meu pit tancat
no entrarà ocell tan negre d’auguri incert.
El meu xic als meus braços, murs els faré!
Que ningú no me’l toque a l’àngel meu.
Corbelles negres m’han de tallar primer.
Al nom de Déu i els sants, brocats d’infern,
cavalls negres s’esvaeixen.
Jeu en un somni dolç el meu àngel bell
li ha tornat la calor a les galtes
i pel camí d’estrelles damunt la mar
la lluna torna a dalt i torna a brillar.
No et deixaré mai sol, sempre al teu costat
ací em trobaràs quan despertaràs.
Camina que camina, gran et faràs.
Writer/s: Mara Aranda
