Vigília a Rafal Garcés
Trenc d'alba a Rafal Garcès,
el sol no vol veure el dia que a poc a poc ara neix.
I un nigul d'estels
abandona aquesta nit que potser és l'última que conec.
Mirades derrotades al campament,
testimonis d'una guerra sense quarter,
el fred d'aquest hivern es fa patent;
però no pot comparar-se amb el gel de la mort
que ha captivat els cossos dels que ja no hi són.
I aquí no hi haurà perdó,
ni cura, ni extremunció;
que els arbres d'aquesta terra ja van plens
d'homes de fora-vila penjats pel coll.
Per qui ha perdut la guerra no hi ha condol.
