Vinc (casa 2)
Vinc d'on moren les ones, d'on no cal entendre res.
D'aquell trosset de platja, de tarquim i dels alguers.
Recuperant memòria a l'espai ple del meu disc dur m'he vist xiquet corrents, buscant carrancs, camals mullats.
Enverinant-me, respire merda i fum a la ciutat.
Descontagiant-me, vora els riuraus reviscolats que marquen el retorn. Tornaran els dies de pluja vora el foc i dels caragols.
Nius de metralladores, espigons que a poc a poc se'n van.
Tornaran les barques pentinant bressols de mar vora el Montgó.
Pesqueres i penya-segats de llunes lluentes temporals.
Torne a casa descalç, creue el regatxo d'amagat.
La sort de veure eixir el sol com un rovell a l'horitzó.
Recuperant paciència a les polsades del meu cor malalt,
m'he vist tranquil dormint a l'ombra d'aquell garrofer.
Writer/s: Sergi Contrí
