Vint-i-dues flors per a un àngel
No em preguntes ni com ni per què
El cel se'm va obrir
al veure el teu somriure
Els teus cabells cobrint l'esquena
I la teua mirada perduda en la nit
Tens vint-i-dues tardors
i dius que tens por
Eclipsant la bellesa de les flors
La teua timidesa em fa sentir-me estrany
Sóc un mariner seguint la polar
Fa poc que ens coneixem
I ja sé prou de tu
No deixe de pensar en tu
Mai no entendré aquestos llaços de fum
Algun dia te n'adonaràs
I com cada vint-i-sis de juny
Hi hauran vint-i-dos flors per a un àngel
D'algú que potser mai coneixeràs
