Visca la crisi
Avui em sento especial, volo més alt que aquell pardal
Content i somrient, si m’haguessiu vist ara fa un any
Em van fotre al carrer,
es la crisi no hi podem fer res
Perdut i desorientat,
al bell mig d’un mar de temps
Els dies passaven i les oportunitats també
L’esperança s’esmunyia cada dia més
Un foli blanc al meu davant,
em convidava a compartir
Preocupacions i pensaments,
reflexions i pensaments
Nit i dia escrivint, tancat a una habitació
Perdent la noció del temps, per trobar una veritat
Que fos bona per tothom, i ens fes més evident
El principi del final, de la rifa mundial
L’esperança estava en mi
El resultat va ser interessant
Premi Nobel de la Pau
Per salvar la humanitat
Visca la crisis, visca jo
I aquells que no la van veure a venir
Visca la crisis, visca els polítics
Visca la crisis, visca els banquers
Visca la crisis, visca Benedicto
Visca la crisis, visca el Rei
I visca nosaltres que els hem d’aguantar
Visca nosaltres que els hem de mantenir
