Viu i deixa viure
En una presó de soledat
una gàbia que no deixa mai fugir
encadenada eternament en el seu plor
condemnada a no poder mai decidir
i quan arriba el vespre, l'alcohol crida a la bèstia que hi ha dins teu
fas que mori, no te n'adones del que estàs fent
viu i deixa viure, deixa-la ser lliure del sofriment
viu i deixa viure, desapareix per sempre i no tornis més
a fer-la tremolar amb els teus crits
a fer-li trontollar el que sent per dins
amb una mirada trobaràs
un somriure destrossat en mil bocins
i quan arriba el vespre, l'alcohol crida la bèstia, em fa por el final
no m'oblido, de les vides que has destrossat
viu i deixa viure, deixa-la ser lliure del sofriment
viu i deixa viure, desapareix per sempre i no tornis més
doncs al nostre món, no volem traïdors,
ni torturadors, ni maltractadors, com tu
no m' oblido de les vides que no tornaran
viu i deixa viure, deixa-la ser lliure del sofriment
viu i deixa viure, desapareix per sempre i no tornis més
doncs al nostre món , no volem traïdors,
ni torturadors, ni maltractadors com tu
