Viure i veure
Ens recordo volant grans i sense por.
Fent que tremolés el paviment..
En un bri de bogeria,
s’esquerdaven les ferides,
la nostra irrealitat tan poc convincent.
Vam buscar la glòria eterna dels escollits,
aclamats com a ser únics diferents.
Perseguits d’un somni ben absurd,
fèiem riures d'aquells moments perduts.
I ara, que tu no hi ets, soc tan volàtil, fràgil i poruc.
Profundament ingràvid,
busco forces per viure i veure-ho tot ben clar.
Quan ens miro més em veig a mi mateix.
Disparat al vuit a gran velocitat.
A l’espai i sense corda,
ja no salto, no tinc força.
Només vull que avui el mon,
em torni el teu record.
I ara, que tu no hi ets, soc tan volàtil, fràgil i poruc.
Profundament ingràvid,
busco forces per viure i veure-ho tot ben clar.
I ara, tu ja no hi ets, jo soc, soc fràgil i poruc.
Profundament ingràvid,
Busco forces per viure i veure-ho tot tant clar
Tan clar com feies, tu.
Writer/s: Xavi Criado
