Vius per contar-ho

Deliri

Ser nihilista deu ser esgotador,
malcriant l'apatia sense solució,
un dia amb les venes de licor,
a l'altre maleint la nit anterior.

Intentes alçar-te, oblidar i seguir,
et refàs del malson que impera al teu llit,
recordes fragments i amb qui vas xarrar,
a la barra d'aquell bar.

Cavil·les i resols que això s'ha acabat,
desterres la ressaca al fons de la mar.

I poc a poc, pas a pas vas canviant,
i poc a poc ja no et dona tot igual,
i ací estem tots hui, vius per contar-ho,
contents de poder-ho celebrar.

Ara tens perspectives de futur,
en són poques però fortes i et dóna tant de gust,
que t'importe el demà mentre vius el avui,
recordant el passat sense enyor ni desig.

Tens idees, projectes que dur endavant,
quasi no reconeixes al ninot del mirall,
aniràs a la muntanya a dinar amb els amics,
parlareu d'aquella peli que li agrada a Enric.

I poc a poc, pas a pas vas canviant,
i poc a poc ja no et dona tot igual,
i ací estem tots hui, vius per contar-ho,
contents de poder-ho celebrar.