Vou-veri-vou
Horabaixa, post el sol,
plorinyava l'infantó.
No ploreu, angelet, no,
que ta mareta no ho vol.
Noninó, noninó,
una engronsadeta
pes nin petitó.
Tot el cel llampega i plou,
amor meu, dorm fins demà;
ta mareta vetllarà
cantant es vou-verivou.
Writer/s: Popular
