Voltes al llit
Voltes al llit, comptes rajoles.
Sucre entre els dits. El cafè que crema
és tan amarg i fosc. Perds la mirada,
s’ha llevat el sol i no l’acompanyes.
Fum de tabac dansa en silenci
amb les ombres d’un somni a l’aguait.
Temps aturant dues imatges
engabiades en el seu marc.
Juguen les borles de pols pels racons
i ensopeguen amb els pantalons,
i el tic-tac que de fons va tronant.
Has caigut en un pou delirant
sense fons i llences paraules
per sota els llençols gens agradables.
I el paper estampat vesteix la paret
i un clau jubilat no fa res de res.
I un endoll cremat se sent anul·lat
com tu fas de mi un rellotge aturat.
