Vull restar tot sol al sud
Vull restar tot sol al sud,
mirar amb els ulls calmosos
els paisatges ajaguts
i els horitzons difosos,
la cançó de l'aigua que juga
i el renill de l'euga furient.
Vull restar tot sol al sud,
sentir la veu que alena,
la serena del desert
que canta mentre pena,
mentre el vent galopa, galopa,
i els desigs anhelen el mar.
Vull restar tot sol al sud,
silent en el paisatge,
on la blanca boira riu
bressada per l'oratge,
on la llum llambreja les ombres
i la nit s'enlluna al mirall.
Vull restar tot sol al sud,
vident en la calima,
no estimar el que has conegut:
conèixer quan s'estima.
El garbí que canta de dies
i el migjorn que plora de nits.
Jo no sé si tornaré
per sendes enyorades
a admirar mai més el sud,
la terra abandonada
amb les nits ruixades d'estrelles,
i amb el front cosit de records.
Writer/s: Joan Soler i Amigó,Maurizio Martinotti/ Popular
