XI

Print songSend correction to the songSend new songfacebooktwitterwhatsapp


En bosc amarg cavalca un vent salvatge.
¿Quin rou talla les ungles del cavall
i retorna les herbes de l'estrall?
No hi ha destrals que esbranquin el paisatge.

Sense penons i franques de guiatge
les hores donen esperons al gall
i destrien la lluna del mirall
quan ve la nit i se'ns endú d'ostatge.

Barques d'amor incendien la platja
i obren camí, sense ombra d'escandall.
Lluny de tot seny, i a frec de l'estimball,

clavo la xarxa en la carn de l'onatge
per prendre els ulls al mar, en el redall,
i heure-li el cor en el mateix viatge.


Writer/s: Maria- Mercè Marçal,XY