El grumet
Més menut que un tap de cossi,
té un gos que es diu Soci i li fa de coixí.
Quan la nit tanca el negoci, li diu: "Vinga Soci, que anem a dormir".
De matalàs, una xarxa, una vela, el cobrellit,
un altre dia que passa per al grumet més petit.
Fins que a la finestra el primer raig de sol
escampa la llum que desprèn el nou jorn,
veient com al moll ja es belluga tothom,
acomiada la son i fa fora la mandra.
La gorra calada, els guants foradats,
les betes cordades, els peus congelats,
els ulls tan immensos que hi caben dos mars,
va jugant a ser un drac que treu fum per la boca.
Dintre de la llotja li diu un patró
si vol enrolar-se per ser pescador.
Va ser-ho el seu pare, un esquerp mariner,
que va marxar un dia i no tornà mai més.
Deu homes i aquell minyó marxen vers l'horitzó
cavalcant per les aigües,
i el mar que sembla planer es plega com un paper
quan hi esbosses els aires.
La lluna corre que vola, reina en un eixam d'estels,
quan la matinada es cola, que a prop és el mar del cel.
Tothom es prepara i ja van a calar,
veu l'art com s'enfonsa i els llums fan pujar
els peixos curiosos queden atrapats
i s'escampen rebels per tota la coberta.
Amb la boca oberta i amb les mans al cap,
la pell de gallina i el cor inundat
per un serpentí que li volta pel cos
quan amb els pescadors omplen coves i caixes.
Els homes li diuen que és un talismà,
mentides piadoses que sap esquivar.
Però sent que per dintre l'infant va creixent
llançant per la borda tots els patiments.
A la llunyania, el Soci bordant,
dofins que els escorten, gavines planant,
onades que fugen i es van endreçant
als racons més tranquils del fons de la badia.
Collat a la proa com un mascaró,
el nano es fa veure però està mort de son,
van a la subhasta i després el patró
posarà en un sarró deu o dotze monedes.
I amb la confidència travessa mig port,
se'n va a la barraca i amaga el tresor.
Vençut per la brega cau estabornit,
pel mar ja navega el grumet més petit.
(2003)