Que passi el temps

Com ho he de fer per no estimar-te tant,
per no patir l'angoixa a cada instant.
He de marxar però m'enduré els records,
per retornar les forces al meu cos.

No em cansaré de dibuixar-te mons,
ni de tirar ratlles als horitzons.
Que contindran l'aigua dels oceans,
també el teu cos si s'està desbordant.

Guardaré les meves àries els perfums i les suors,
en una capsa de fàries, per conservar les olors.
Dormiré quan neixi el dia dins les cloves que la nit
ha oblidat en despullar-se com ho feies tu per mi.

Acabant aquesta estrofa tot seguit m'arronsaré
com un gat en una cofa esperant que passi el temps.
En el vol d'una gavina penjaré tot el meu seny,
transportant una carícia dels meus dits als teus cabells.

De tant en tant, m'empassaré d'un glop
tots els licors per embriagar el meu cor.
Sense esborrar la màgia d'un passat
que va tornar per viure al meu costat.

Colliré totes les restes de tants trens que no han parat
trauré ocells de les ballestes que com jo estan atrapats.
Pintaré una primavera inventant totes les flors
amb el verd dels ulls que enyoro i els meus llapis de colors.