El tonto del poble

Jo sóc el tonto del poble, abans collia cartrons,
ara em passo tot el dia millorant les relacions.
Em llevo a les 10 tocades, a quarts d'11 estic voltant,
els savis fa hores que penquen, ai, quina pena que em fan!

Digueu-me tonto, no em fa res, digueu-me boig,
a cada poble n'hi ha un, dos, tres o pot ser tots.

Ara anem nets i polits, no portem pedaç al cul,
fumem el tabac de gorra i no ens empassem el fum.
Quina gràcia aquest somriure que em fan quan van saludant,
no saben que jo per dintre sóc qui s'està escollonant.

Si tinc set sempre em conviden, si fa fred, trobo caliu,
tinc vacances programades els 12 mesos d'estiu.
Si puja o baixa la borsa, no m'afecta els calerons,
tinc una paga segura si puja o baixa el Down Jones.

Jo sóc el tonto del poble, les colles riuen amb mi,
al final paguen la ronda i tot el dia vaig ben tip.
Sempre tinc a la tauleta el meu brik de Don Simón,
que és com diu la cançoneta "el vino que bebe Asunción".
(Ai! Sunsion, quin rellam de serenata.
Ai! Sunsion aquest vi ni es bo ni engata).

Mai no em perdo ni una festa, sempre sóc on va la gent;
comunions, bodes, batejos però mai als enterraments.
Cada dia veig la platja, vaig al port i al Salvament,
que n'és bonic el poble però que estranya que és la gent.

Ja me'n vaig cap a retiro que no hi ha ningú als carrers,
que demà tinc molta feina i ara he de comptar els calés.
M'han donat moltes propines i no sé ben bé per què
si podeu, feu-vos el tonto, que a mi m'ho paguen molt bé.