Els ulls de Marta

Obre cada matí, el dia neix dues vegades només per a mi.
He vist la lluna ben clapada dins del seu llit.
Batecs d'un cor que mai no tanca.

Em fa el primer petó amb la dolçor del cabell d'àngel,
allibera els seus ninots i ja ens assalten,
dibuixos animats fent disbarats criden i canten,
i així anem encadenant un dia amb un altre.

La Marta és el mirall de quan jo era un infant
i ara torno a ser petit mentre es fa gran.

Dolça pluja d'estels que té un secret per ensucrar-me cada moment,
algun esquetx per estrenar-me mentre dinem,
i mil preguntes complicades.... malvades...

Ganyotes, llesques, crits, llengots, pessics i riallades,
en el fons del passadís ja està atrapada.
La guerra de coixins esclata fins que ve la mare
i s'escapa entre els meus dits l'entremaliada.

Miro des de el terrat i al firmament no hi veig estrelles que, al seu costat,
omplin el buit d'aquella lluna que ja ha minvat,
ni els plors de l'aigua de la pluja.

Que cau de tant en tant i va rajant mullant les galtes.
Si hem tingut un mal moment un fa per l'altre.
Si un dia jo he marxat sense haver escrit l'última carta,
em podreu trobar nedant pels ulls de Marta.

La meva Marta és el mirall de quan jo era un infant
i ara torno a ser petit mentre es fa gran.